Nom original | John Patrick McEnroe, Jr. | ||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||||||
Naixement | 16 febrer 1959 (65 anys) Wiesbaden (Alemanya) | ||||||||||||||||||||
Residència | Nova York | ||||||||||||||||||||
Formació | Universitat Stanford Buckley Country Day School (en) Trinity School Ivy Preparatory School League (en) | ||||||||||||||||||||
Alçada | 180 cm | ||||||||||||||||||||
Pes | 75 kg | ||||||||||||||||||||
Lateralitat | esquerrà | ||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Camp de treball | Tennis | ||||||||||||||||||||
Ocupació | tennista (1978–2010), entrenador de tennis, periodista | ||||||||||||||||||||
Activitat | 1978 - 1994 | ||||||||||||||||||||
Ocupador | BBC | ||||||||||||||||||||
Patrimoni net estimat | 12.552.132 $ | ||||||||||||||||||||
Nacionalitat esportiva | Estats Units | ||||||||||||||||||||
Esport | tennis | ||||||||||||||||||||
Disciplina esportiva | tennis individual tennis dobles dobles mixtos | ||||||||||||||||||||
Mà de joc | esquerrà | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||
Cònjuge | Patty Smyth (1997–) Tatum O'Neal (1986, 1986–1994) | ||||||||||||||||||||
Fills | Emily McEnroe () Tatum O'Neal Sean McEnroe () Tatum O'Neal Kevin John McEnroe () Tatum O'Neal | ||||||||||||||||||||
Germans | Patrick McEnroe | ||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||
|
John Patrick McEnroe, Jr. (Wiesbaden, Alemanya Occidental, 16 de febrer de 1959) és un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.
Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament.[1] Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seua carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seua habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.
Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals.
El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[2] El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.